miércoles, 30 de noviembre de 2016


1 de Desembre, Dia Mundial de la Lluita contra el VIH/SIDA



Les orfes de la Sida a l´Índia. El Yin i el Yang

El Yin:

La Tajasuani va arribar als Orfenats el Juliol d´aquest any. La Tajasuani, té uns onze anys i va perdre els seus pares; ella és una de les milers d´orfes de la Sida d´aquest país.

La Tajasuani, “Taju”, com l´anomenen les seves noves companyes de l´orfenat, va arribar amb una llista molt llarga de noms i nombres de telèfon a la butxaca. La Germana Elis me l´ensenya, “deuen ser parents i amics de la família”, em diu. Una llista llarguíssima de noms en hindi , escrita en una fulla de llibreta, una llista llarguíssima però ningú la ve a veure, la Tajasuani està sola.

La petita Taju no s´adapta als orfenats, vol tornar amb la seva família, troba a faltar a les seves germanes, elles han estat més afortunades, no són portadores del virus de la Sida, segurament van néixer abans que els seus pares s´infectessin. La Taju va néixer en un mal moment i ara fa nosa, fa massa por a la seva família.

Per la majoria de famílies Índies fer front a les despeses d´una malaltia crònica com el VIH és absolutament impossible.  A l´Índia no existeix una sanitat universal gratuïta, “llavors si ens costa tenir menjar tots els dies de l´any com podem pagar la gran quantitat de medicaments que pren cada dia la Taju”, deuria pensar la seva família. “ a més,  la Taju no es casarà mai...qui es voldria casar amb una dona malalta, infectada, que dispersa la mort de només tocar-la?... i si encomana la seva estranya malaltia al petit Aadit!! Qui ens cuidarà quan ens farem grans!!”

Entro a la petita sala d´hospitalització de l´orfenat, “la Taju està allà perquè no es troba gaire bé”, em diuen, “des d´ahir que no para de plorar”, em comenta la germana Elis, “la Taju no parava de demanar-me que truques a la seva tieta, al final la vam trucar... no hagués hagut de fer-ho, la Taju va parlar amb ella: “tieta vine’m a veure”, “No tinc temps!”,   l´hi va contestar ella i va penjar-l´hi el telèfon.

Us diré una cosa, jo tinc quaranta-dos anys i quan no em sento estimada encara ploro, com ho fa una nena d´onze anys per sobreviure a el dolor  de sentir-se rebutjada per la seva pròpia gent, aquells que més l´han d´estimar i protegir...??

La Taju no vol seguir en un món que no l´estima, que no l’entén, que l´hi té por, la seva ànima ha pres una decisió i no menja, no es vol prendre els medicaments, la Taju se´n va.



El Yang:

Les germanes de la congregació “Helpers of Mary” regenten dos petits orfenats a dues hores de Mumbai. En un orfenat hi viuen trenta-quatre nenes i a l´altre trenta-nou nenes portadores del virus de la Sida.

Em trobo al segon orfenat, desprès de visitar les nenes em reuneixo amb les germanes per prendre el te , “chai”, aquesta costum anglesa és una bona oportunitat perquè les germanes m´expliquin històries, històries d´esperança com aquesta:

-“ Recordes la Lipika? Ja ha deixat els orfenats i s´ha casat!! Si, si s´ha casat!! Es veu que hi ha unes webs que et posen en contacte amb altres persones amb VIH del país, és una web per a trobar parella però per persones amb  VIH, oi que és increïble?!. La germana Meena té un somriure d´orella a orella m’entrés m´ho explica. La resta de germanes em miren amb ulls brillants com expectants per veure la meva reacció a la història.

“Doncs bé, la Lipika va trobar un noi que com ella és portador del virus de la Sida i que també rep tractament i  té la malaltia controlada. S´han casat, em diu, estan molt enamorats!”

“Això no és tot! La Lipika ha tingut un fill!. -“Com?!”, dic jo. “Si, si, un fill, un nen, completament sa!! Tal com ho sents!! No és portador del virus!!”.  La meva cara s’il·lumina i les germanes somriuen complagudes.

“El metge del poble, un gran home! L´hi ha estat molt a sobre durant tot l´embaràs i l´hi ha donat la medicació necessària perquè la Lipika no transmeti el seu virus al fetus i aquí tens el resultat un nen completament sa!!”

“T´imagines el què ha significat per la resta de  nenes la història de la Lipika?!”.

Si, m´ho imagino! En una societat en què quedar-se soltera està molt mal vist, que una de les seves companyes hagi trobat l´amor  i hagi pogut crear la seva pròpia família com una persona sana, portar una vida normal amb un fill sa... aquesta història ha omplert d´esperança i alegria aquest orfenat, una injecció d´esperança i de vitamines molt més efectiva que qualsevol píndola.

Aquestes són les dues cares d´una mateixa realitat, el yin i el yang, l´estigma i la ignorància en front de l´esperança i la plena integració en societat.

Ara ja des de Sabadell, rebem notícies de la petita Taju quasi cada setmana. La seva germana gran ja ha acabat els exàmens i la visita freqüentment.

“La setmana passada va venir als orfenats per celebrar el meu aniversari” m´escriu la germana Elis per whatsapp. M´envia una foto seva amb la Taju i la seva germana gran, “la Taju ja menja i es pren la medicació”, em comenta.

Potser l´ànima de la Taju ha canviat d´opinió i ha decidit quedar-se.

Núria Crusafont
Indian Sunrises








lunes, 14 de noviembre de 2016







Ja ha passat un mes del nostre viatge a Mumbai on vàrem poder visitar els Orfenats, que acullen una setantena de nenes amb VIH  i el Projecte HOPE, d’oncologia pediàtrica, de Sonrisas de Bombay.
Per nosaltres és molt important fer aquestes visites, no tant sols, a nivell personal,  si no també,  per tal de poder donar-te el nostre testimoni i posar una mica d’ordre en “el calaix” d’objectius per el pròxim any 2017.


Visita als Orfenats de Mumbai:


Si segueixes a Indian Sunrises des dels seus inicis sabràs que, a l’any 2011, la nostra entitat entra en contacte amb dos orfenats situats en una petita població a dues hores de Mumbai. Aquests orfenats estan regentats per la congregació de Germanes “Helpers of Mary” i actualment acullen a una setantena de nenes portadores del virus de la Sida.
Indian Sunrises fixa tres objectius principals per tal de garantir la supervivència d’aquestes nenes: Seguiment, Suport Emocional i Nutrició



Desprès de les nombroses visites a aquests orfenats, els últims anys, incloent-hi l’última visita, aquest mes d’octubre 2016, Indian Sunrises conclou que, les Germanes han assolit aquests tres objectius amb èxit i per tant reafirmem i ampliem el nostre suport econòmic a aquestes dues cases d´acollida, fent d’aquest projecte “l’ànima” de la nostra entitat, és a dir, que la major part de diners recaptats per Indian Sunrises seran destinats a aquests dos orfenats, per tal que, les Germanes puguin seguir amb aquesta bona tasca.

Valorem molt positivament la nostra visita a aquestes cases d´acollida, que és com les Germanes els hi agrada anomenar els orfenats, ja que són unes noves llars per aquestes nenes. Ens trobem amb unes nenes amb un aspecte molt sa, alegres, han crescut moltíssim!! Totes les nenes estudien en escoles a fora de l’orfenat, cosa que ens sembla importantíssim per tal de lluitar contra la segregació i l’aïllament associat a aquesta malaltia, en una societat com l’Índia, on encara hi ha un gran desconeixement d’aquesta malaltia i conseqüent estigma cap aquests malalts.

Les nenes reben a diari la seva medicació antirretroviral, administrada pel govern de manera gratuïta i se les educa per ser autosuficients, és a dir, que totes les nenes coneixen molt bé les píndoles que s’han de prendre cada dia, assegurant així una bona adhesió al tractament, evitant les resistències a la medicació, quan visiten els seus familiars per les vacances i en un futur, quan marxin dels orfenats.

Les Germanes tenen una visió positiva i esperançada del futur d’aquestes nenes, lluitant cada dia per tal que puguin convertir-se en dones adultes autosuficients i aprenent a viure amb la malaltia.
 
Les Germanes creuen en la supervivència i la integració d’aquestes nenes en la societat, tot i que ens parlen d’obstacles com la lentitud dels protocols mèdics dels programes governamentals o el fort estigma social ,que fa que, moltes d’aquestes nenes siguin rebutjades pels seus propis familiars, provocant greus problemes en la seva salut mental, sent aquest punt, en el que creiem que encara s’hi ha d’incidir més per tal que puguin rebre un suport socioemocional més complert.

 Indian Sunrises també creu que aquestes nenes poden a arribar a ser adultes preparades i tenint la seva malaltia controlada. És per això que, en la nostra última visita, vàrem fer una donació de 66.000 rupies (una mica menys de 1000€ pel canvi d´euros a la moneda Índia) a cada orfenat per tal de millorar aspectes com la Nutrició, l´Educació i el Tractament Mèdic d´aquestes nenes.



Visita al Projecte HOPE de Sonrisas de Bombay:

Que un nen o nena pateixi una malaltia tant greu com el càncer és,  de per si,  un fort impacte per una família, però, en una societat com l´ Índia on no existeix una sanitat universal gratuïta pot representar la destrucció econòmica i social de moltes famílies vivint sota el llindar de la pobresa.
Aplaudim i seguim donant suport al Projecte HOPE, d’oncologia pediàtrica,  d´aquesta ONG, que ara, per tal d´arribar a més nens i nenes i a més famílies, vivint aquesta tràgica situació, donen suport socioeconòmic a famílies, d´un nou Hospital Infantil, el WADIA de Mumbai, l´únic hospital especialitzat en pediatria de tot el país, a on hi arriben famílies de tots els estats de l´Índia: https://www.facebook.com/BJWHC/?fref=ts




Seguirem doncs, donant suport econòmic a aquest Projecte, amb una nova donació aquest mes de Desembre 2016.


Together we can reach the sun


lunes, 25 de enero de 2016


CAMPANYA FEED THEIR FUTURE:



Una bona nutrició és important per a totes les persones, però és essencial
per a les persones infectades per VIH. Com ja és conegut, aquest virus afecta el sistema immunològic, que és el que lluita contra la infecció.

Una bona nutrició contribueix al seu bon funcionament; ben al contrari, la malnutrició o la deficiència de nutrients l’afebleixen, cosa que cal evitar.

La desnutrició o malnutrició fa que empitjori la malaltia però, a la inversa, la malaltia també empitjora la desnutrició generant, així, un cercle viciós. Per això és vital des del diagnòstic de la malaltia assegurar una alimentació correcta.

Una nutrició adequada és una condició necessària per mantenir un
bon nivell de salut.

Una alimentació correcta és aquella que proporciona a l’organisme tots els
nutrients necessaris per al seu funcionament i li permet dur a terme les activitats quotidianes, és allò que es coneix com a “dieta equilibrada”.

A Shahapur, Mumbai, trobem dos orfenats on hi viuen un centenar de nenes portadores del virus de la Sida.

La manca de recursos econòmics fa que la dieta d´aquestes nenes no sigui prou equilibrada, posant en perill la seva supervivència.



El Desembre 2011 vàrem poder compartir un bon dinar amb aquestes nenes, organitzat per una entitat de dones Europees expatriades a Mumbai. Avui, podem seguir compartint els nostres àpats amb elles:

Com pots col.laborar amb la Campanya FEED THEIR FUTURE de Indian Sunrises:


 *de manera individual: pots fer una donació puntual a ES07 0081 0900 81 0003326936 posant com a concepte FEED
* Per nomès 1€ al mes pots unir-te al nostre grup de TEAMING!
*com a entitat o grup: Comparteix els teus àpats organitzant sopars, dinars, esmorzars, berenars, vermuts, tastets... solidaris per tal de recaptar fons per aquesta campanya
*fent-ne difusió
ALIMENTA EL SEU FUTUR, ajuda'ns a millorar la Nutrició de les nenes, vivint amb VIH, dels Orfenats de Shahapur-Mumbai





martes, 1 de diciembre de 2015



Avui és el Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA. Sonrisas de Bombay ha publicat al seu Blog el nostre article, "Els orfes de la Sida", una oportunitat per conèixer millor aquesta realitat i a les nenes, amb VIH, de la nostra Campanya FEED THEIR FUTURE. Esperem que us agradi! smile emoticon

https://www.sonrisasdebombay.org/es/blog/los-huerfanos-del-sida-847.html?utm_source=hootsuite

Aquí teniu el text original en Català:

LES ORFES DEL SIDA

No cal ser un expert per descobrir o conèixer el panorama de la Sida a l´Índia. Jo no ho sóc. Fes com jo, asseu-te davant de l´ordinador i te´n podràs fer una idea. Tecleja frases en el teu buscador com: “people living  with AIDS/HIV India 2015”, “Children living with HIV India 2015”. Podràs veure un ventall de mapes, xifres i gràfiques amb columnes que s´enfilen cap a munt quan parlen de l´Índia.

 “l´Índia és el tercer país al món amb més persones vivint amb VIH i Sida”, diuen, “augmenta  el nombre d´infeccions de persones de més de 15 anys”, “un tant per cent molt elevat de persones amb VIH/Sida són menors de 15 anys”, “més de la meitat de persones diagnosticades de VIH o Sida no estan rebent cap tractament”, “gran quantitat de persones  VIH a l´Índia no  saben que ho són o desconeixen la malaltia”...

El panorama, doncs, no és molt alentidor. Què t´esperaves?! Una de les principals lacres d´aquest país superpoblat és la dificultat  per a  l´accés a la Sanitat d´una gran part de la seva població. Estem parlant de la gran quantitat de persones que viuen amb pocs recursos econòmics o en zones rurals on anar al metge és un luxe.

-“Recordo que en una de les meves visites a Mumbai Smiles, a l´Abril de 2014, Nirmal Ahuja, responsable de l’àrea de Salut d´aquesta ONGD, va deixar que l´acompanyés a una visita a l´Hospital Tata Memorial, centre d’excel·lència especialitzat en càncer i càncer pediàtric, que ofereix tractaments a baix cost. Aquest hospital és l´ únic, amb aquestes característiques,  a la ciutat de Mumbai, de fet, és l´únic en tota l´Índia. Persones de tot el país inicien un llarg i costós pelegrinatge per tal de trobar la cura a la seva greu malaltia en aquest centre. La sensació que vaig tenir quan vaig entrar-hi és la d´estar enmig d´una estació de tren on centenars de persones, malalts i familiars,  s´esperen asseguts en cadires o a terra a que arribi el seu “tren”, és a dir, a ser visitats pel seu metge. Aquestes esperes poden ser de mesos, si mesos.

Un dels metges va sortir de la seva consulta i un allau de persones se l´hi va tirar al damunt plens d´angoixants preguntes i incerteses ansioses de ser resoltes. “Doctor això.., doctor allò...Doctor, doctor!!! El metge va córrer a refugiar-se al seu despatx-“


El cas de la Sida no és gaire diferent, pocs centres d’excel·lència per  tantes persones que necessiten tractament amb antiretrovirals de manera gratuïta o a baix cost. Pocs professionals especialitzats,  pocs medicaments, protocols lents,  iniciatives i programes governamentals, que evolucionen poc a poc però que encara són insuficients.

El difícil accés a una Sanitat Universal de qualitat, la manca d´informació i desconeixement  sobre aquesta malaltia i l´estigma que pateixen aquests malalts, rebutjats per la societat i per les seves pròpies famílies,  agreuja la situació del més de 2 milions de persones vivint amb VIH o SIDA a l´Índia.
Dins d´aquesta epidèmia, que seria la propagació d´aquesta malaltia a l´ Índia actual, hi trobem una epidèmia secundària i ignorada que avança quasi en silenci: Els Orfes de la Sida.

Actualment, tot i que els programes governamentals cada cop estan més centrats en aquest aspecte, l´Índia no aconsegueix aturar la transmissió vertical d´aquest virus, és a dir, la que es produeix del marit a l´esposa i d´aquesta al seu fill o filla.

Aquests nens i  nenes “maleïts”, marginats, els nous intocables que ningú vol tocar són molt susceptibles d´acabar sent nens i sobretot nenes del carrer. Els seus pares estan molt malalts o moren de Sida, les seves famílies, sobretot en el cas de les nenes, incapaços de fer front a la despesa que representa el seu costós tractament i per tota  la vida, els abandonen.

L´any 2010 l´entitat Indian Sunrises de Sabadell, de la qual jo en sóc membre, entra en contacte amb dos orfenats de Shahapur, a les afores de Mumbai, regentats per la congregació de Germanes catòliques “Helpers of Mary”,  on hi viuen un centenar de nenes portadores del virus de la Sida.

Durant  aquests cinc anys he fet nombroses visites a aquests orfenats, això m´ha permès conèixer millor aquestes nenes, les seves històries i els principals problemes que afronten dins els orfenats i fora d´ells. Millor que no et digui el nom exacte dels orfenats  i que no comparteix-hi amb tu fotos d´aquestes  nenes, ja que de fet, a l´Índia està prohibit publicar fotografies de persones amb VIH o Sida a les xarxes socials, podrien acabar sent víctimes de les represàlies d´algun veí, per exemple. El que si puc compartir amb tu és alguna de les seves històries:

-“he de reconèixer que, del centenar de petites princeses vestides amb robetes de mil colors i clips de floretes que recullen els seus cabells foscos, n´hi ha una que em té el cor robat, l´Ambika. L´Ambika és una nena d´uns nou anys però que, degut a un problema de creixement, té l´aspecte d´ una eterna nena de tres anys. Potser és això el què fa que l´Ambika sigui la nena mimada dels orfenats.

 És filla d´una prostituta del Nepal que vivia al barri de Kamathipura de Mumbai. Aquest tètric, brut i perillós Slum (barri de barraques) és el prostíbul més gran i antic d´Àsia, un dels principals focus de VIH i Sida de la ciutat. La mare de l´Ambika va morir de Sida i desprès d´això va ser expulsada per la resta de dones amb les que, la seva mare i ella, compartien una minúscula habitació. L´Ambika vivia al carrer i estava molt malalta. Va ser recollida i la van portar a l´hospital. Un cop diagnosticada la seva malaltia va acabar vivint als orfenats de Shahapur.

Una calorosa tarda, sota el porxo del pati d´un dels orfenats, observava l´Ambika menjant un tros de síndria. Era tot un espectacle. l´Ambika mossegava la síndria amb força tot i que té poques dentetes. Els problemes bucals de l´Ambika són una de les conseqüències de la seva malaltia, que tot i estar estable,  va ser diagnosticada i tractada massa tard.  Ella jugava a llençar les llavors de la síndria, amb la boca, el més lluny possible i reia, l´Ambika sempre riu. Nirmala, una de les Germanes cuidadores, m´explicava que l´Ambika quan va arribar als orfenats no volia menjar, de fet,  ho feia d´amagat. Quan es repartien els àpats ella amagava els aliments sota les seves faldilletes. Més tard, en un raconet, quan creia que ningú la  veia, menjava. Segurament es va acostumar a menjar així perquè, d´on venia, l´hi robaven”.-

Us podria explicar moltes històries com aquesta, ja que, mentre les nenes jugaven hores i hores al pati dels orfenats, les Germanes solien explicar-me la procedència de cada una d´elles. “Aquesta té la mare molt malalta, quan es recuperi una mica vindrà a buscar-la; aquesta no té pares, van morir, té familiars però no se´n poden fer càrrec; aquesta...”

-“ La Geetha correteja al voltant del petit estanc de peixos vermells del pati. No puc evitar recordar d´on ve. La vaig conèixer al Novembre del 2011. -“Tenim una nena nova!”- va dir-me la Germana Priya tota contenta. I allà estava la Geetha, assegudeta en un dels esglaons de l´escala de l´entrada. No arribava als tres anys, era una puceta, no, una gateta. -“la van trobar abandonada al terra d´un mercat de peix, d´una població propera a Mumbai. La seva única companyia eren els gats que intentaven robar el peix a les venedores enfadades”-m´explicava la Germana.

De totes les històries que m´han explica´t la que més m´ha impactat és la de la Harshada:

_”La Harshada és una nena primeta, petita, de pell fosca i ulls extremadament tristos. Té dificultat per caminar, té les cametes una mica torçades. La Harshada em té molta por, de fet té por de tothom, quasi no surt de dins de l´orfenat, no juga amb les altres nenes. La resta de nenes, entren i surten, criden, ballen i no paren de xerrar, ella no. -“Què l´hi passa a la Harshada?-“ Vaig preguntar-l´hi a la Germana Nirmala. –“Quan va arribar a l´orfenat  no s´aguantava dreta, ni tant sols podia asseure’s. Tant sols podia estar estirada, de fet, aquesta va ser la seva única posició durant el seu primer any de vida”- m´explicava la Germana. La Harshada va créixer estirada al llit, al costat de la seva mare moribunda, sense pràcticament relacionar-se amb ningú més ni moure´s  gaire, desnodrida i malalta. Ara ho entenc tot, vaig pensar.

 Un dia compartia jocs amb les nenes, jugàvem a “fer el trenet”, posades una darrera a l´altra i jo n´era la conductora. La Harshada, tímidament,  s´acostava a nosaltres mirant-me amb desconfiança. –“Harshada va! Puja al tren”- No pujava. –“ Harshada va puja que t´estimem! “we Love you, we Love you! Cridàvem totes. La Harshada va somriure i va pujar al tren agafant-me fort la mà. No subestimeu mai el poder d´un t´estimo”-

Aquestes nenes han deixat enrere aquestes dures històries, formen part d´un programa de la “National AIDS Control Organisation (NACO)” rebent tractament amb Antiretrovirals gratuït i visitant-se periòdicament al Sion Hospital, centre d’Excel·lència de Mumbai. Però el preu d´aquesta aparent seguretat és l´aïllament. Aquestes nenes, rebutjades per la societat, no surten dels orfenats i no van a l´escola del poble, Shahapur. Els veïns  tenen por, saben molt poc de la seva malaltia i no les volen a prop dels seus fills.

 I què passa quan es fan grans i marxen dels Orfenats?

-“Era el Desembre de 2012, crec. Vaig ser convidada a la festa de Nadal d´un dels Orfenats. L´endemà ja tornava a Barcelona. Desprès de la Festa tocava acomiadar-me de les nenes. La Soniya va córrer a abraçar-me, estava angoixada. –“Què et passa Soniya?”. –“ tinc por “- em deia, -“marxo a viure a Pune amb els meus tiets. No els conec als meus tiets, no sé si són bones persones, tinc por”-.

Al cap d´un parell d´anys, en una de les nostres visites, vaig descobrir amb molta alegria que la Soniya tornava a ser als Orfenats. No sé què va passar a Pune però alguna cosa no va anar bé. La Soniya ha decidit quedar-se als orfenats per sempre i ara fa de mestra de les més petites.”-

-“El cas de la Sangita va ser molt diferent. La Sangita és molt bonica  i tenia moltes ganes de marxar dels Orfenats i tenir una vida normal. De seguida va trobar feina, netejant una casa i va enamorar-se. Al nostre país una persona amb VIH pot perfectament conviure amb la seva parella i fins i tot formar una família sense contagiar la seva malaltia. A l´Índia és molt diferent i la possibilitat de quedar-se soltera està molt mal vista.

L´any passat passejant pels jardins dels Orfenats amb la Germana Shanta vaig recordar la Sangita. –“Com l´hi van les coses?”- vaig preguntar. –“Malament! S´ha casat i ha tingut un fill...- La Germana, mentre m´explicava, mirava a terra tota compungida. –“La família del noi saben que està malalta?”- vaig preguntar-l´hi, - “No! si ho arriben a saber la matarien”- em va respondre. –“I com està el seu fill?-. -“Malament, malament”.- I va canviar de tema. Les Germanes no donen moltes explicacions i ja he après a no preguntar més per no molestar-les.”-

La principal lluita dels malalts amb VIH és assegurar l´adherència al tractament, és a dir, evitar les possibles resistències als antiretrovirals.  Quan un malalt amb VIH es fa resistent a un antiretroviral cal canviar-lo si no la malaltia avança provocant l´aparició de la Sida i la mort.

Garantir l´adherència al tractament d´un malalt de VIH a l´Índia és una cursa d´obstacles molt difícil de guanyar.

-“pot semblar molt cru el què us explicaré ara però cada cop que visito els orfenats, els primers minuts, mentre les nenes ens donen la benvinguda,  posades en fila, aprofito per fer una mirada ràpida i assegurar-me que hi són totes.

En la meva última visita vaig trobar a faltar “la nena que sempre canta”. No puc recordar el seu nom però si la seva història i la seva cara rodona amb ulls clars que brillen com estrelletes. Va ser trobada al carrer, juntament amb dues nenes més petites que ella. Una era la seva germana petita que no té VIH. Ella els hi feia de mare accidental i les protegia. Un cop recollides les dues germanes van ser separades. A l´Índia els Orfes amb VIH no poden conviure amb els sans. Sempre que la visitava als orfenats m´agafava la mà i amb un somriure d´orella a orella em deia: “vols que et canti una cançó?”. I cantava i cantava...potser aquelles cançons les havia après de la seva mare o de la seva àvia.

-“Germana Nirmala, on és la nena que sempre canta?”- Vaig preguntar –“ja no hi és”- em va contestar ella, canviant de tema ràpidament. No vaig preguntar més, he après a no fer-ho-“.

Núria Crusafont
Indian Sunrises


Com pots col.laborar amb la Campanya FEED THEIR FUTURE de Indian Sunrises:


 *de manera individual: pots fer una donació puntual a ES07 0081 0900 81 0003326936 posant com a concepte FEED

* Per nomès 1€ al mes pots unir-te al nostre grup de TEAMING!
https://www.teaming.net/indiansunrisescampanya-feedtheirfut…
*com a entitat o grup: Comparteix els teus àpats organitzant sopars, dinars, esmorzars, berenars, vermuts, tastets... solidaris per tal de recaptar fons per aquesta campanya
*fent-ne difusió
ALIMENTA EL SEU FUTUR, ajuda'ns a millorar la Nutrició de les nenes, vivint amb VIH, dels Orfenats de Shahapur-Mumbai




viernes, 19 de diciembre de 2014


AQUESTES FESTES,

COMPARTEIX LA TEVA TAULA AMB LES NENES DELS ORFENATS DE SHAHAPUR-MUMBAI




Una bona NUTRICIÓ és molt important per al correcte desenvolupament i la salut de tots els nens i nenes, però és essencial per a nens i nenes infectades per VIH. Com ja és conegut, aquest virus afecta el sistema immunològic, que és el que lluita contra la infecció.

Una dieta equilibrada contribueix al seu bon funcionament, ben al contrari, la malnutrició o la deficiència de nutrients l´afebleixen, fent que la malaltia avanci i posant en perill la supervivència d´aquests malalts.

El passat mes de Juliol, Indian Sunrises, va poder visitar els Orfenats Mukta Jeevan i Naya Jeevan de Shahapur-Mumbai, que actualment, acullen a un centenar de nenes portadores del Virus de la Sida.

Durant lo nostra visita vàrem reunir-nos amb les cuidadores d´aquestes nenes, les Germanes “Helpers of Mary”, que ens van transmetre la seva preocupació davant la seva dificultat per poder fer front a la despesa econòmica al comprar certs aliments i complements nutricionals, com algunes fruites, fruits secs, aliments amb proteïnes d´origen animal..., degut al seu alt cost.

Conscients de la importància de la presència d´aquests aliments a la dieta diària d´aquestes nenes, ens van demanar la nostra col·laboració per tal de poder millorar la seva nutrició i assegurar-nos que podran seguir lluitant contra aquesta infecció crònica.

És per això que Indian Sunrises US CONVIDA A COMPARTIR LA VOSTRA TAULA, DURANT AQUESTES FESTES DE NADAL, AMB  LES NENES DELS ORFENATS DE SHAHAPUR-MUMBAI.

US PRESENTEM LA NOSTRA NOVA CAMPANYA “FEED THEIR FUTURE”I US CONVIDEM A PARTICIPAR-HI I A AJUDAR-NOS A DIFONDRE-LA.

Si vols ALIMENTAR EL SEU FUTUR pots fer una donació al nostre cc amb aquesta finalitat i indicar com a concepte FEED:


0081      0900      81       0003326936


  
MOLTES GRÀCIES!!